Tots a l'Agora

El Juan Pablo, la Gemma i la Sílvia diuen:

“…Quan vam començar a perfilar el projecte, vàrem coincidir que no volien estar tancats a cap altre disciplina ni a cap col·laboració que ens pogués ser gratificant, ja fos personalment o com a grup, també teníem clar que una de les característiques de la narració oral no és pas tant actuar, que per això ja està el teatre, sinó la d’establir un corrent de comunicació entre unes persones que expliquen i unes persones que han decidit escoltar, però que estaria més a prop d’una conversa bidireccional; llavors ens va semblar que dins aquest marc conceptual establíem també un marc presencial. Així doncs ens va agradar la idea d’àgora. A l’àgora s’hi va, no és una plaça on de vegades només hi passes, sinó que l’àgora un hi va per quedar-s’hi una estona….”